 |
| El nostre rellotge, ens esperava |
Feia dies que tots teníem ganes, un cop coneguda la història del rellotge, de posar-nos mans a l'obra! Així que, entre tots, vam escollir els estris que pensàvem ens serien necessaris per dur a terme el desmuntatge. Érem conscients que a l'hora de triar claus fixes o tornavisos calia tenir en compte que el rellotge està fabricat al segle XIX i, en aquell temps, tant cargols com rosques i cabotes no estaven normalitzades, per aquest motiu podia ser que algunes eines quotidianes no ens servissin.
Vam observar el rellotge i pensar en els petits problemes que podríem trobar al desmuntar-lo. També tinguérem en compte la classificació de les peces, des de les més grans fins a les més petites. Calia perdre una mica la por que habitualment es té en fer una tasca d'aquest calibre. Per això era necessari fixar-nos fins al més mínim detall, qualsevol cosa, per menuda que fos, després havia d'estar al seu lloc, deixar-ho tot tal i com estava, però amb una diferència, funcionant.
A la següent fotografia podem apreciar els pesos (encarregats de donar la força motriu al rellotge) i el pèndol.
Al pèndol s'observa el rostre del que podria ser un sant/a i unes inicials,aquestes no corresponen a una persona, sinó que indiquen el "retraso" i el "avance", és a dir, que serveix per a regular quan el rellotge marxa d'hora:
A la part superior hi havia una placa (esmalt) on hi consten els noms dels qui van adquirir el rellotge, l'any 1883. Aquest esmalt, és molt delicat (com moltes altres peces que aniríem trobant).
L'esmalt és el resultat de la fusió de cristall en pols i un altre substrat mitjançant un procés d'escalfament. La pols es fon i creix endurint-se en forma de cobertura suau i vidriada molt persistent però al mateix temps també molt fràgil.
 |
| Dos dels alumnes col·locant la primera funda de protecció |
Mica en mica vam començar a desmuntar per la part davantera. Pensant en que més tard s'haurà de muntar de nou i que no tindrem tanta memòria per recordar a on anava cada cosa, a mesura que s'anaven traient peces, repeteixo, per petit que fos el detall, es feien fotografies, vídeos i al mateix temps s'anava apuntant el nom de les peces, així també ens familiaritzàvem.
A mesura que anàvem traient peces, ens anàvem fent a la idea de com n'estaven de rovellades, i que la següent fase (després de desmuntar) era la de netejar, que ens tindria força entretinguts.
Tot el que s'anava separant ja del rellotge, es guardava en caixes i embalatges individuals. Amb espuma, plàstic de bombolles i cartró per tal i que no hi hagués contacte o cops entre elles.
Les primeres peces ja eren fora! havíem tret la esfera, les agulles i ara, tocava el martell de les hores i el dels quarts, que es troben als laterals, que es poden veure fàcilment ja que un té 12 dents i l'altre només quatre.
 |
| Martell de les hores |
Seguidament els engranatges, havíem de deixar tota la part davantera lliure.
 |
| La mà del professor,en mig d'una explicació |
A mesura que desmuntàvem, el professor, Antoni Nogués, ens explicava quina era la funció de cada cosa, què tenir en ment i què era fràgil, per tal i de poder desar-ho amb més precaució que la resta.
Dos alumnes, en Claudi i en Dani, encarregats d'anar empaquetant, etiquetant i apuntat l'ordre i situació de la peça.
Més endavant vàrem fer una rotació de tasques per a que tots participéssim en les diferents feines.
La col·laboració i la organització entre tots els companys era un factor clau per a poder desenvolupar una tasca d'aquest calibre. Això crea un un bon ambient de treball.
Encara que visualment no ho semblés, el rellotge es trobava en bon estat mecànicament, però, veiem coses que s'haurien de canviar, el que més destacava era la cadena de transmissió (estava trencada, i força rovellada). No obstant abans de valorar els danys, s'havia de desmuntar tot, i en alguns casos s'havia de ser precís, fixar-se bé en si alguna part obstaculitzava la sortida del que es volia treure, o si es necessitaria ajuda, perquè, tal i com veurem més endavant hi ha engranatges força grans.
El rovell o òxid, era l'ordre del dia, i vam trobar que algun dels cargols que tocava treure estaven força travats, però es va solucionar fàcilment amb un oli de greixatge. S'havia d'anar en compte perquè si se'n trencava algun seria difícil extreure'l i podria suposar un endarreriment del pas posterior.
En la figura que tenim a sobre del text, es pot apreciar el número 2. Moltes peces es troben numerades, corresponent al lloc a on van, ja que moltes d'elles són simètriques i s'ha de saber la banda a on van ubicades. També algunes porten el número 410, que indica el número del rellotge.
Aquí es pot observar el fre aereodinàmic:
El fre aerodinàmic consta de dues pales,depenent de com es col·loqui cada pala, hi haurà més fricció a l'aire o menys, això determinarà el temps entre campanada i campanada.
A continuació hi ha un enllaç on s'explica la regulació del fre aereodinàmic del rellotge de La Puerta del Sol de Madrid.
http://fiestas.practicopedia.lainformacion.com/nochevieja/como-se-regula-la-velocidad-del-reloj-de-la-puerta-del-sol-12180
Pròximament acabarem de desmuntar el rellotge i es traslladarà cap al centre Domènech i Montaner per tal i de continuar endavant amb les següents fases.
Unai Fernández Blázquez
