divendres, 18 de gener de 2013

El rellotge i el seu carilló.


Història del rellotge de la
Prioral de Sant Pere de Reus 

29 de maig de 1960

• Comissió per a estudiar la compra d'una nova campana per la Prioral de Sant Pere. 

9 d'agost de 1960

• A la convocatòria de la reunió es parla del projecte de la nova campana.

• La comissió (Antoni Sardà Moltó i Baldomer Pàmies Jové) presenten el projecte de la casa Blasco de Roquetes, que incorpora un carilló amb les notes dels Goigs a la Mare de Déu de Misericòrdia. Més endavant, tindrem la oportunitat d'escoltar com sona. S'està treballant per a què la coral de l'Orfeó Reusenc, enregistri la cançó i puguem penjar-ho.

• Com a resultat de la reunió es decideix prescindir de la campana i instal·lar-hi un carilló.


• Modificacions de la maquinària del rellotge per electrificar-lo i afegir-hi el carilló.

• Si s'observa el vell cloquer podem apreciar que a l' esfera  (on es marquen les hores) hi posa el nom d'un altre fabricant de rellotges: MANOFACTURAS BLASCO ROQUETES. 
     Aquest serà l' encarregat, el maig del 1961, de la modernització del rellotge .





18 agost de 1960

• Carta a l'alcalde (Joan-Amado Albouy Busquets) per sol·licitar l'autorització de la instal·lació  del carilló a la Prioral.

• El Confrare Antoni Sabater Esteve, sol·licita permís al Prior Mn. Francesc Duch Castanyé per a dur a terme la instal·lació.

• El confrare Baldomer Pàmies Jové s'encarrega del tema de les obres del rellotge (actualització i restauració).


28 abril de 1961

• Pressupost de l'obra del carilló:

+ 78.162 pessetes. (instal·lació) Casa Blasco de Roquetes.

+1.850 manteniment i allotjament dels instal·ladors.

+1.313,25 pessetes per a petit material elèctric (Casa Romero, Reus).

• Baldomer Pàmies parla d'instal·lar un nou sistema d'amplificadors.

• El Prior dóna el vist-i-plau a la iniciativa. 



     Estem parlant dels anys 60, el pressupost era increïblement elevat, unes 80.000 pessetes. 

 26 de maig de 1963

• Es parla de la data d'inauguració del nou carilló.  Es considera que la diada de Misericòrdia, 
25 de setembre de 1963, és massa aviat perquè tot estigui a punt. 


Juny de 1964

• Manuel Rovira Fusté, rellotger de Reus, envia un poema als guardadors de la tronada oferint-se per
encarregar-se del manteniment del rellotge-carilló de la Prioral.
       "...A vosaltres m'adreço, per dir-vos, d'una tirada, que em seria un gran honor que em fos, per
sempre, atorgada la plaça de rellotger , del rellotge que fa estada en el nostre campanar..." 



29 de juny de 1964

• En un acte protocolari a la Prioral, just abans de Completes, els guardadors ofereixen el carilló a la ciutat. Acte presidit pel Prior, Mn. Antoni Perera Bellmunt i acompanyat de les autoritats locals i provincials. 

• "...Il·lustríssim senyor alcalde: Els Guardadors de la Tronada tenim l'alt honor i el goig immens de donar a la nostra ciutat un carilló-horari, perfectament instal·lat en el nostre bell campanar, i us el lliurem en aquest acte, Il·lustríssim senyor, pregant-vos que us digneu a acceptar-lo de bon grat i que en feu present a l'Excel·lentíssima Corporació Municipal de la vostra digna presidència, en nom dels Guardadors de la Tronada..."

• Al costat de la maquinària del rellotge-carilló s'instal·la la següent placa commemorativa:

El carilló-horari instal·lat en aquest campanar, fou solemnement donat a la Ciutat el 29 de juny de 1964, per la Confraria dels Guardadors de la Tronada, els següents apòstols:
Joan: Pere Balaguer i Martorell
Pere: Ramon Rodón i Constantí
Jaume el Gran: Antoni Sardà i Moltó
Andreu II: Joan Amado Albouy i Busquets
Felip: Francesc Simó i Rom
Mateu: Jaume Oriol de Barberà
Jaume: Joan Bertràn i Borràs
Bartomeu: Baldomero Pàmies i Jové
Tomàs: Josep Capdevila i Casas
Simó: Antoni Sabater i Esteve
Judes el Bo: Josep Puig i Tost
Pau II: Jordi Sabater i Codina
Joan II: Jaume Gilabert-Padreny i Baiges
Pere II Ventura Grau i Cardona

• El toc d'un quart només reprodueix els primers compassos dels goig, a cada quart es van afegint notes, fins que a l'hora sona tot el fragment sencer (partitures al llibre dels Guardadors)

Informació extreta del llibre:
GUARDADORS DE LA TRONADA 50 anys d'història. 


1994:


• El vicari de Sant Pere, Josep Moreno Espinosa proposa als Guardadors cedir l'antic carilló sense servei, situat al tercer pis del campanar, a la nova església de Sant Josep Obrer de Reus. Els guardadors ho accepten. 


Setembre de 1996

• La parròquia de Sant Josep Obrer de Reus (el rector és Joan Josep Bladé Bladé) atorga la Rosa d'Or 1996 als Guardadors de la Tronada. El guardó es lliurarà el proper 5 d'octubre de 1996, a les 19 hores en acabar la Missa solemne.

• Un dels motius de la concessió de la rosa d'or, és la donació del vell carilló de la Prioral, que en el moment del lliurament del premi es troba renovat i instal·lat i en ple funcionament a la parròquia de Sant Josep Obrer.

Actualment doncs, el carilló, es troba a la parròquia del barri de Reus, Sant Josep Obrer. 


  

dimarts, 15 de gener de 2013

Una mica d'història


El fabricant del rellotge

Observant el nostre rellotge trobem les lletres: L.D.O


  

Són les inicials del fabricant francès, en Louis Delphin Odobey.  El de Reus va ser el rellotge núm 410 produït per l'empresa, la qual porta el mateix nom que la persona que la va fundar.


Treballadors de l'empresa, davant d'ells alguns dels rellotges fabricats


Aquesta factoria es convertí en una de les cases més importants de rellotges de torre. Fou dirigida pels tres fills: Víctor  Émile, Jules  Albert i finalment el fill gran, Paul, aquest, al 1880, els abandona  per crear la seva pròpia empresa, també com a rellotger.

L'empresa  Rellotges Odobey creix, i s'instal·la arreu de França, amb fàbriques a Prost (Paget), Cretin-L'Ángel i a Baill Comte-, a la foto es pot observar l'edifici principal de producció, a Morézienne. 




Louis Delphin Odobey 




Luis Delphin Odobey, nascut  el 15 d'agost de 1827 a Foncine-li-Haut, població situada en una regió amb molta tradició rellotgera, la regió del Jura. És fill de Jean Alexis Odobey (pagès i rellotger) i de la senyora Marie-Judith Fumey Badoz  

 Louis Delphin va morir el 30 de gener de 1906 a Morecambe, a l'edat de 78 anys. 


Els inicis

 L'empresa, com la majoria de negocis en els inicis, no té un creixement favorable i la regularitat de la indústria rellotgera es veu afectada per a mantenir-se. Decideix expandir el seu negoci i fabricar diferents tipus de rellotge. Al 1852, Louis-Delphin marxa a viure a Morecambe i instal·la uns rellotges d'edifici, sota el nom de Odobey Cadet, reflectint així el seu lloc en els germans.

Va fabricar un rellotge d'edifici a l'Hospital de Quai. Lamentablement, va ser destruït el 1990. 

L'empresa L.-D. Odobey sembla estendre's molt ràpidament, però al municipi de Champagnole van encarregar a Jean-Marie Fumey, que els feia la competència com a fabricant de rellotges, una feina a l'església del municipi. Aquest encàrrec provoca una polèmica bastant forta entre els dos homes (Luis Delphin i Jean-Marie) ja que el rellotge és de Luis Delphin, i no de Jean-Marie. Queda demostrat amb el fet que el rellotge té corda per a trenta hores i, en canvi, els de Jean-Marie Fumey corda per a vuit hores

Al 1880, Paul, el fill gran de Luis Delphin comença la seva empresa  de construcció de rellotges de torre. Probablement per evitar la confusió entre les dues empreses familiars, Louis Delphin canvia lleugerament el nom, i es converteix en "L.-D. Odobey Cadet".
     
Louis Delphin rep premis i mencions, sovint de prestigioses exposicions:

• 1872 - Lió - Plata
• 1876 - Lons-li-Saunier - Medalla d'Or
• 1881 - Chalon-sud-Saône - Medalla d'Or
• 1894 - Lió - Medalla d'or per a un rellotge de campanes construït per a Comblanchien.

L'èxit comercial
     
Entre finals del segle XIX i principis del XX l'empresa es desenvolupa enormement. En total, durant més d'un segle de funcionament, es pot arribar a calcular que venen al voltant de 5000 rellotges. Aquesta xifra probablement sigui una mica exagerada, no obstant això, amb molta seguretat, es pot afirmar que la companyia ha fabricat com a mínim 1000 rellotges

 






Informació  cercada per Manuel Olmos

dijous, 10 de gener de 2013

HISTÒRIA DE LA PRIORAL DE SANT PERE DE REUS

HISTÒRIA DE LA PRIORAL DE SANT PERE DE REUS


A principis del segle XVI Reus havia augmentat força el nombre de veïns, de manera que el vell temple, romànic, s'havia quedat petit i calia fer-ne un de nou, i amb ell es va plantejar l'obra del campanar.
El 1512 els mestres Font i Benet Otger, que llavors portaven l'obra, van projectar el campanar, que es volia fer adossat a l'absis, de manera que també servís per encabir la sagristia. No es va arribar a fer.
Les obres efectives s'iniciaren el 1520, al lloc on és avui. Hi hagué problemes. Primerament perquè la senyoria feudal no estava d'acord amb la seva ubicació i després per dificultats econòmiques. El 1529, el mestre Benet Otger encara hi treballava. El 1543 hi hagué la primera consagració del nou temple, encara, però, per finalitzar. El campanar va ser acabat el 1566 a càrrec del mestre Domènec Sarobé.
Un obra gòtica

campanar, a l'igual que l'església prior El al de Sant Pere, és una obra gòtica.

La planta és hexagonal, de 12 m. d'amplada.

L'alçada és de 60 metres, distribuïts en set plantes, cobertes amb volta de creueria.

Els pisos cinquè i sisè disposen de grans finestrals, mentre que el conjunt és coronat per una agulla amb crestes i envoltada de pinacles. Al seu mur exterior, a poca alçada, hi ha l'única teiera de la ciutat conservada al seu lloc d'origen. Al seu temps es destinava a enllumenar el carrer. Avui només s’encén per la festivitat de sant Pere.


L'accés es pot fer per l'escala del cor o bé per l'antiga casa del campaner, de finals del segle XVII i rehabilitada el 1990

 Per aquest darrer accés, i sota l'entrada del campanar, hi ha la sala dels "Guardadors de la tronada", amb espitlleres com a úniques obertures.
La sala de la següent planta figura la data de 1562 a la clau de volta.
Al pis següent hi ha la sala del rellotge, on es conserva un exemplar datat el 1883 i el carrilló de l'any 1964, que són dos elements històrics vinculats a l'edifici.
A la cinquena planta hi hagué la majoria de les campanes, desaparegudes durant la darrera guerra i anomenades de Jesús, sant Pere, sant Pau i sant Jaume







Cap el 1940 se'n van instal·lar dues de noves: la de Misericòrdia el 1941, que ocupa el finestral de sant Pere, en direcció nord, i la de sant Pau el 1944. A la clau de volta d'aquest pis hi ha un dels escuts més antics que es conserven de Reus. En aquest pis, on el campaner hi passava moltes hores, hi va tenir una petita habitació i en va deixar un rastre en forma d'inscripcions i gravats a les parets.
En anar novament a l'escala, a la porta, sobre la volta de caragol s'hi conserva un text gravat amb el nom de dos dels mestres que hi treballaren: "19 agost de 1563, lo mestre Juan Pallarès i son fill Juan".



Al sisè pis trobem una galeria que permet donar el tomb al campanar.








 Aquí es conserven les dues campanes : 

Al centre i assentada sobre dos cavalls de fusta, hi ha la Petra Clàudia o campana horària, que és la més gran que ha tingut Reus: fa 1,37 m. de boca i 1,33 m. d'alçada.
Al seu costat hi ha la de sant Bernat, campana dels quarts coneguda com la dels gegants.

En el finestral de sant Bernat hi hagué fins el 1936, les matraques, que era un artefacte de fusta i ferro que produïa, per percussió, un soroll molt especial.

A la clau de volta hi consta la data d'acabament de l'obra, el 1566.Per mitjà d'un caragol encara més estret es puja al setè i darrer pis, format per una galeria que, sota els boterells i pinacles circumda la torre, mentre que la part central és ocupada per la volta del pis inferior. Per sobre només resta el pinacle major.

A la sortida, pel Fossar Vell, es pot observar a la façana un escut de Reus datat el 1688, força interessant: Té la tiara al cap, les claus al centre i una rosa natural a la punta, amb una mènsula sostinguda per un serafí. És possible que la data correspongui a la de la construcció d'aquesta casa.  
ALFONSO BENAVENT, Xavier




Veiem que la tradició de construir rellotges públics a Catalunya prové dels orígens del rellotge mecànic, llavors una nova tecnologia que fou impulsada per les nostres més altes institucions, i que aquesta tradició, com veurem a continuació, s'ha mantingut al llarg dels segles en mans de ferrers
i rellotgers, sota la demanda sobretot dels municipis i no ha cessat fins l'actualitat.

EL PRIMER RELLOTGE

El primer rellotge que es va muntar a la Prioral de Sant Pere de Reus segons assenyalem el 1783 la construcció del rellotge pel mestre en l’ofici Salvador Biscarri, de Montblanc.

Aquesta documentació de naturalesa notarial és complementària amb la conservada a Reus a l’Arxiu Comarcal de Reus originada per l’Ajuntament de la ciutat, en especial les sèries d'actes i la comptabilitat.
Poca cosa sabem de la família Biscarri sinó que estava composta pel pare, Llorenç i el fill. Salvador, que eren serrallers originaris de Montblanc (Grau, 1988: 25-26), on tenien taller, i que l'any 1760 es comprometeren a
fer el rellotge de l'església per la vila de Montblanc.


OBSERVEM EL RELLOTGE


El rellotge de la prioral esta situat al quart pis ,segons ens diu la Revista del Centre de Lectura, 1 de Juliol de 1920, núm 11. pàg. 176 Article de R. Guinart i Cavallé considera: que el campanar té només 5 pisos (nosaltres considerem que en té 7 inclosa la barana que rodeja el pinacle major) en aquell
 moment la sala on hi ha la Petra Clàudia  estava dividida en dos pisos per una estructura de fusta (segurament es refereix al quart, on està ara, ja que en un punt diu:  "el tercer pis, vulgarment anomenat el primer" ). Afirma que el centre del sostre del primer pis (per nosaltres és el tercer) estava foradat i per allà baixaven les peses del rellotge  afirma que el rellotge només ocupa el primer i segon pis (tercer i quart per nosaltres).

El 29 maig de 1883 L’Ajuntament de Reus aprova la proposició del sr. D. José Besses per d’instal·lació i manteniment d’un rellotge:



Qui va ser D. José Besses veí de Tarragona?

Nascut a Reus, monàrquic, Alcalde de Tarragona (desembre 1868-gener 1869), el seu mandat té lloc durant el sexenni democràtic. Fou fundador del banc de Tarragona.  Va formar part en Abril de 1898 de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, en qualitat de  rellotger, encarregat de la zona Est de la xarxa horària. A conseqüència de la seva mort l’any 1916 el seu fill i successor D. Emilio C. Besses va quedar com encarregat.  (Butlletí de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona Tercera Epoca, Enero de 1916  Vol. III. Núm. 7)
Va muntar i reparar (mai fabricar)  rellotges arreu del món, segons s’extreu d’aquest document publicitari del seu Taller a Barcelona: 



El rellotge de la prioral de Reus va ser adquirit per l' ajuntament de Reus el 1883, segons ens indica la placa que porta el rellotge a la seva part superior. Aquesta placa ens donarà molta informació sobre la data  que va fer la adquisició del rellotge i quins eren els polítics del moment.




















Manuel Olmos